lunes, 28 de septiembre de 2009

Una gran experiència


Quin munt de dies que faltaven pel Festival de Cine quan vam presentar la sol·licitud... i, de sobte, ens trobàvem ja a l'últim dia d'aquest. Era dissabte i havíem d'anar a veure les dues últimes pel·lícules del certamen. Havíem de puntuar i tirar la papereta a l'urna per darrera vegada. 27 cops vam arribar a realitzar aquesta acció durant el Festival. Sisos, sets, vuits, algun suspès, però, per sort, també alguns nous van caure dins el cub transparent.


La primera pel·lícula va esdevenir tota una sorpresa. Era la penúltima i el públic es trobava fatigat; prova d'això ho trobem en el fet que els tres darrers films vistos no havien superat el 6 de puntuació. Tanmateix, Get Low va ser considerada pel Jurat Juvenil, al finalitzar el visionat, com la segona millor obra que havíem vist, amb un 8'3 de mitjana. La única peli americana que havíem de valorar està protagonitzada per un enorme Robert Duvall, recordat sobretot per ser el gran Consigliere Tom Hagen d'El Padrino, un dels millors actors de la seva generació. És ell qui eleva la peli a un nivell molt alt gràcies a la seva esplèndida interpretació d'un vell cascarrabias que decideix fer una festa per a celebrar el seu funeral... sense haver mort, amb l'únic objectiu de saber què pensa la gent d'ell i d'aclarir un terrible misteri que l'ha tormentat durant 40 anys. També hi actuen Bill Murray, Lucas Black i Sissy Spacek. Les nostres puntuacions van ser:


- Gerard: 7
- Alba: 8
- Marta: 8
- Andreu: 8
- Sergi: 9


Posteriorment, la última pel·lícula que van projectar va ser la basca Zorion Perfektua, en la qual Anne Igartiburu realitza el seu primer paper com a actriu protagonista. S'ha de dir que mai s'acaba de trobar còmode davant les càmeres de cinema i que el seu personatge podria haver estat molt millor interpretat per alguna altra actriu. El llargmetratge tracta el tema del terrorisme des d'una vessant que ja ha estat tractat. Partint del fet que Ainhoa, la protagonista, és testimoni d'un atemptat perpetrat per la banda terrorista, el director vol destacar les conseqüències en la vida personal de la noia, així com l'encrucijada en què es troben molts bascos: sortir al carrer a denunciar el mal realitzat o optar pel silenci còmplice. Les nostres puntuacions van ser aquestes:

- Alba: 5
- Andreu: 8
- Marta: 5
- Gerard: 5
- Sergi: 5


Amb aquest llargmetratge vam posar punt i final al Zinemaldia. A la tarda, com que feia bo, vam aprofitar per pujar fins dalt el Monte Urgull i contemplar tota la ciutat des d'una zona privilegiada. Cal dir, també, que el dia anterior, com que teníem la tarda lliure, ens vam arribar fins el poble de Zumaia, que posseeix un dels paisatges més bonics del País Basc i que ens va agradar molt.


La última nit la majoria de membres van acabar de rematar les "vacances cinèfiles" anant de pintxos pel centre de Donosti. I l'endemà, netejar l'apartament per tal que la Maite (la propietària) ens tornés la fiança, i carretera i manta cap a Catalunya. Tots coincidim que l'experiència ha estat molt positiva.

No hay comentarios:

Publicar un comentario