Rànquing oficial

No volem acabar sense posar el rànquing de les pel·lícules més ben valorades pel Jurat Juvenil a la categoria que ens pertocava, que era la de Director Novell. Hi ha algunes perles que us recomanem que aneu a veure si algun dia arriben a una sala de cinema.


- Min Dît / The Children of Diyarbakir 9'0
- Get Low 8'3
- The Scouting Book for Boys 8'1

- Daniel y Ana 7'8
- Contracorriente 7'8
- Sin nombre 7'7
- Desperados on the Block 7'6
- El último verano de la Boyita 7'4
- Huit Fois Debout 7'3
- Yo, también 7'2
- El cuarto de Leo 7'2

- 77 Doronship 6'8
- Norteado 6'5
- Màscares 6'5
- Los viajes del viento 6'4
- Ilusiones ópticas 6'4
- Zorion Perfektua 6'3
- 10 to 11 6'0

- Gigante 5'9
- Ori 5'3
- Huacho 5'3
- La mujer sin piano 5'2
- Le jour ou dieu est parti en voyage 5'1

- Animal Town 4'2
- El árbol 3'8
- Wo de Tang / Seasons in the Sun 2'9

Una gran experiència

Quin munt de dies que faltaven pel Festival de Cine quan vam presentar la sol·licitud... i, de sobte, ens trobàvem ja a l'últim dia d'aquest. Era dissabte i havíem d'anar a veure les dues últimes pel·lícules del certamen. Havíem de puntuar i tirar la papereta a l'urna per darrera vegada. 27 cops vam arribar a realitzar aquesta acció durant el Festival. Sisos, sets, vuits, algun suspès, però, per sort, també alguns nous van caure dins el cub transparent.


La primera pel·lícula va esdevenir tota una sorpresa. Era la penúltima i el públic es trobava fatigat; prova d'això ho trobem en el fet que els tres darrers films vistos no havien superat el 6 de puntuació. Tanmateix, Get Low va ser considerada pel Jurat Juvenil, al finalitzar el visionat, com la segona millor obra que havíem vist, amb un 8'3 de mitjana. La única peli americana que havíem de valorar està protagonitzada per un enorme Robert Duvall, recordat sobretot per ser el gran Consigliere Tom Hagen d'El Padrino, un dels millors actors de la seva generació. És ell qui eleva la peli a un nivell molt alt gràcies a la seva esplèndida interpretació d'un vell cascarrabias que decideix fer una festa per a celebrar el seu funeral... sense haver mort, amb l'únic objectiu de saber què pensa la gent d'ell i d'aclarir un terrible misteri que l'ha tormentat durant 40 anys. També hi actuen Bill Murray, Lucas Black i Sissy Spacek. Les nostres puntuacions van ser:


- Gerard: 7
- Alba: 8
- Marta: 8
- Andreu: 8
- Sergi: 9


Posteriorment, la última pel·lícula que van projectar va ser la basca Zorion Perfektua, en la qual Anne Igartiburu realitza el seu primer paper com a actriu protagonista. S'ha de dir que mai s'acaba de trobar còmode davant les càmeres de cinema i que el seu personatge podria haver estat molt millor interpretat per alguna altra actriu. El llargmetratge tracta el tema del terrorisme des d'una vessant que ja ha estat tractat. Partint del fet que Ainhoa, la protagonista, és testimoni d'un atemptat perpetrat per la banda terrorista, el director vol destacar les conseqüències en la vida personal de la noia, així com l'encrucijada en què es troben molts bascos: sortir al carrer a denunciar el mal realitzat o optar pel silenci còmplice. Les nostres puntuacions van ser aquestes:

- Alba: 5
- Andreu: 8
- Marta: 5
- Gerard: 5
- Sergi: 5


Amb aquest llargmetratge vam posar punt i final al Zinemaldia. A la tarda, com que feia bo, vam aprofitar per pujar fins dalt el Monte Urgull i contemplar tota la ciutat des d'una zona privilegiada. Cal dir, també, que el dia anterior, com que teníem la tarda lliure, ens vam arribar fins el poble de Zumaia, que posseeix un dels paisatges més bonics del País Basc i que ens va agradar molt.


La última nit la majoria de membres van acabar de rematar les "vacances cinèfiles" anant de pintxos pel centre de Donosti. I l'endemà, netejar l'apartament per tal que la Maite (la propietària) ens tornés la fiança, i carretera i manta cap a Catalunya. Tots coincidim que l'experiència ha estat molt positiva.

Una altra decepció...

Només faltaven 3 pel·lícules per projectar i era el torn de La Mujer sin piano. Un film espanyol que prometia, una publicitat abundant i un repartiment destacat (amb Carmen Machi al capdavant) posaven les espectatives molt altes abans de la projecció. Al final: decepció, i no era la primera del Festival.
Una pel·lícula avorrida, amb uns punts de gir escassos, na trama sporífera i uns tocs d'humor molt lleus que l'auditori reia sorollosament només per tractar-se d'un film de Carmen Machi. Poques coses a dir: minuts i minuts davant la pantalla del Teatre Principal de Donosti esperant que succeís alguna cosa interessant (al final ja era igual si succeïa dins la pantalla o fora) però res. Una menció especial també mereix l'acabament de la història, que procura un final obert però que va provocar la indiferència de la major part de l'auditori i dic la major part perquè hi va haver algú, una veu propera que, en acabar la projecció, va cridar: horror! amb un profund to d'indignació. Res a dir. Prohibida d'anar a veure al cinema!

PD: El títol també és pèssim!

Ori i Watts

Ori és el títol de la primera pel·lícula que hem vist avui, divendres 25. La gent ja comença a estar cansada de tants dies visionant pelis i cada vegada hi ha més persones dormint durant la projecció. És evident, doncs, que els films que es projecten durant els primers dies del Festival tenen un cert avantatge respecte els del final.

La pel·lícula és una coproducció entre Geòrgia i Espanya i està dirigida per Miguel Ángel Giménez Colmenar. És curiós que el primer objectiu que tenia aquest realitzador era elaborar un documental sobre la guerra de Geòrgia. Un seguit de dificultats van fer que no el poguessin rodar i que es decantessin, finalment, per escriure un guió en un parell de dies per a filmar un llargmetratge. L'equip va tenir poc temps per fer-la, i això es nota en el muntatge final. Si el guió hagués estat una mica més elaborat podíem haver vist una peli força interessant. Les nostres puntuacions han estat:


- Andreu: 5
- Alba: 6
- Gerard: 5
- Marta: 5
- Sergi: 6




A dos quarts de 2, després de la segona pel·lícula que hem vist avui i de la qual parlarem al següent post, ha arribat a Donosti Naomi Watts. El membre vallenc del grup no s'ha volgut perdre l'arribada i ha anat a fer fotos a l'hotel Maria Cristina.

Últims Horizontes Latinos

Després de veure tres pel·lícules, a les 7 de la tarda estàvem morts. Però en faltava una altra, i la veritat és que ens va sorpendre positivament. 11'e 10 kala (10 to 11) és una pel·lícula turco-francesa-alemanya del director Pelin Esmer, que explica la història d'un peculiar col·leccionista que viu a Istambul. El film fa un retrat gairebé perfecte de la personalitat del vell Mithat, que apareix a la gran majoria d'escenes de la pel·lícula, al qual l'acompanya el jove Ali, que viu al seu mateix edifici. Tot i que a la majoria de nosaltres ens va agradar moltíssim la pel·lícula, el jurat juvenil li ha acabat posant un 5,8, que en part reflecteix el cansament que portem després de 8 dies veient pel·lícules.

Votacions:
Sergi: 9
Andreu: 9
Marta: 8
Gerard: 6
Alba: 8



Durant el dia havíem vist El cuarto de Leo, que altra vegada tractava el tema de la definició sexual i del procés d'acceptació d'un jove que finalment accepta que és homosexual. A la pel·lícula, la història de Leo es creua amb la història de Caro, una antiga amiga de l'escola que també pateix una crisi personal.

Votacions:
Sergi: 6
Andreu: 6
Gerard: 8
Marta: 6
Alba: 7


La koreana Animal Town va tornar a sorprendre'ns per la seva poca qualitat. Alguns no vam poder evitar adormir-nos davant la trama poc elaborada i la interpretació d'uns actors no gaire bons intèrpretes, i d'altres van optar per veure l'arribada de John Cusack a l'hotel Maria Cristina.

Votacions:
Sergi: 4
Andreu: 3
Gerard: 3
Marta: 4
Alba: 4


El último verano de la Boyita va ser l'última pel·lícula de la secció Horizontes Latinos que hem vist al festival. Pel nom no prometia excessivament, però la història va sorprendre'ns i ens va deixar un missatge que va arribar-nos, i que va mostrar la facilitat dels infants d'entendre i comprendre qualsevol condició sexual, sense complexes i amb naturalitat; i la dificultat de la majoria d'adults de poder-ho veure-ho com una situació normal.

Votacions:
Sergi: 7
Andreu: 7
Gerard: 7
Marta: 7
Alba: 7


Passejant pel Casco Viejo vam toparn-nos amb l'actriu Lola Dueñas. Més endavant penjarem les fotografies que vam fer-nos amb ella :)

Son

Adormits. Així és com hem arribat aquest matí al Kursaal. I és que la festa d'ahir va ser genial però només hem pogut dormir tres horetes.
A les 9.00h hem agafat el "bus d'acreditados" i, avui sí, hem arribat a hora justa al Kursaal però hem pogut entrar. La primera pel·lícula que hem vist ha estat "Màscares", la única producció catalana que opta al premi del Jurat de la Joventut, dirigida per Elisabet Cabeza i Esteve Riambau. Entre capcinada i capcinada hem descobert la vida de l'actor Josep Maria Pou entre bambalines, combinada amb la dinàmica de treball, els sentiments i les emocions de l'ofici teatral. Un documental emotiu i apassionant sobre la vida dels actors.

Sergi: 8
Gerard: 7
Alba: 7
Andreu: 7
Marta: 8

A les 16.30h, després de dinar un entrepà de xoriço que amb prou feines ens hem pogut acabar, hem mirat "Contracorriente", una coproducció peruana, colombiana, francesa i alemana que tractava l'homosexualitat a partir d'una història d'amor entre la vida i a mort. El protagonita és Miguel, un pescador de poble, casat i a punt de ser pare, que té un afer secret amb Santiago, un pintor foraster. Aquest s'enfronta a un gran dilema quan Santiago s'ofega accidentalment i torna després d'haver mort demanant-li que trobi el seu cos al mar i l'enterri segons els rituals del poble perquè la seva ànima descansi en pau. Un film indiferent valorat de la següent manera pels cinèfils catalans:

Sergi: 5
Alba: 6
Gerard: 6
Andreu: 6
Marta: 6

La darrera pel·lícula del dia ha estat "Le jour ou dieu est parti en voyage", dirigida pel francès Philippe Van Leeuw. El film tracta el genocidi de Ruanda a partir de la història de Jaqueline, una jove tutsi la qual es refugia al bosc per evitar els atacs dels huttus. Un documental marcat pel silenci. Potser pel silenci, potser pel poc dinamisme de la pel·lícula, o potser pel cansament posterior a la festa d'ahir a la nit, alguns dels membres del jurat s'han adormit. Per aquest motiu, després de la pel·lícula, el Gerard i l'Andreu, han anat a descansar i a treballar al pis i els vallencs i la bisbalenca ens hem quedat fent turisme per diferents esglésies donostiarres. Durant aquest passeig hem coincidit amb Pilar López de Ayala, amb la qual ens hem fet una magnífica fotografia! Així acomiadem un dia marcat pel sol -per fi!- i pel cansament!

Puntuacions "Le jour on dieu est parti en voyage":
Sergi: 5
Alba: 5
Gerard: 4
Andreu: 4
Marta: 5

Resum de les últimes pelis

Fa moltes hores que no renovem; concretament des de la primera peli del dia 21, Desperados on the block. Anem-hi a posar remei.

Los viajes del viento va ser el següent llargmetratge que vam poder visionar. Es tracta d'un drama musical que té com a protagonista Ignacio Carrillo, un joglar colombià que, després de molts anys tocant per tota la regió, decideix emprendre un últim viatge, un viatge que resultarà molt especial.

La última peli de la jornada va ser la millor del dia, i podríem assegurar que també una de les millors del Festival. El seu nom, The Scouting Book for Boys. David i Emily són dos amics inseparables que viuen en un campament de caravanes. Quan obliguen a Emily a traslladar-se, David ajuda la seva amiga a amagar-se en una cova. Però les coses no surten tal com s'esperaven, i quan David descobreix la verdadera raó per la qual Emily s'amaga, el seu món comença a derrumbar-se. La peli va fer posar el cor en un puny a tots els espectadors; el gir de guió final del film ens va deixar bastant bocabadats. Posarem les puntuacions per veure-ho més clar:

- Gerard: 8
- Andreu: 9
- Alba: 8
- Marta: 7
- Sergi: 9


L'endemà al matí vam tenir un petit problema; el bus que ens porta fins el Kursaal va arribar tard i, conseqüentment, nosaltres també, per la qual cosa no ens van deixar entrar a la primera projecció. El film que havíem de veure era Sammen/Together (noruec) i, segons la puntuació final del públic, 7'7, es va tractar d'una bona peli. Posteriorment ja vam poder entrar a la sala i vam tenir l'ocasió de veure Ilusiones ópticas, xilena, una barreja entre drama i comèdia, amb estructura d'històries paral·leles que es creuen, que va estar bé però no per destacar.

Gigante va ser la següent i, tot i haver estat enguany premi especial del jurat a la Berlinale, no va acabar de convèncer el públic. Es tracta d'una atípica història d'amor entre un guarda jurat i una dona de fer feines d'un supermercat. Les puntuacions d'aquesta última van ser:


- Marta: 6
- Andreu: 6
- Gerard: 6
- Alba: 7
- Sergi: 7


Finalment, ahir a la tarda vam poder gaudir d'una molt bona pel·lícula que, de moment, s'erigeix com a principal candidata al premi, ja que la mitjana del públic va ser de 9'01, una nota molt alta que va superar la fins aleshores més votada, The Scouting Book for Boys. Estic parlant d'una producció turcoalemana titulada Min Dit/The Children of Diyarbakir. És un drama ambientat a la Turquia kurdistan, els protagonistes de la qual són dos nens que es queden sense pares quan aquests són assassinats. El nen i la nena, de 10 i 7 anys, s'han de buscar la vida al carrer, sense ningú a qui poder demanar ajuda. Al finalitzar la peli, el director va ser llargament aclamat, amb gent dreta aplaudint i tot. És probable que acabi guanyant el premi. Les nostres puntuacions van ser:


- Alba: 9
- Marta: 10
- Gerard: 10
- Andreu: 9
- Sergi: 9


Cal dir, finalment, que ahir vam sortir de festa, concretament a la coneguda discoteca Bataplan. Tots els membres del Jurat Juvenil hi estavan convidats. La cosa va anar molt bé, tot i que avui al matí la primera pel·lícula ha estat "costosa de mirar". Però això a la propera renovació.