Després de recollir el nostre salari com a crítics de cine: un "suculent" entrepà de pernil dolç i formatge, hem anat a comprar uns entrants per acabar asseguts al porxo de la Kontxa, mirant l'horitzó, conversant amb pardals gordos (que no eren els que el Gerard té al cap), passejant per la sorra, somrient i fent fotografies.Després d'un altre cafè de rigor en una gelateria de davant de l'Ajuntament (muy bonito, por cierto), començava la sessió de tarda. Primera pel·lícula: Daniel y Ana.
L'intèrpret protagonista (Darío Yazbek Bernal) i el director (Michel Franco) ens han presentat el seu primer llargmetratge que olorava a un guió tòpic sobre problemes fraternals entre un adolescent sortit d'òrbita que va darrera d'un Seat Ibiza i una jove formosa que és a punt de casar-se. Al final de la pel·lícula, unes cares d'explícita estupefacció regnaven entre el públic, que ha sabut reconèxier amb un llarg aplaudiment el treball dels llatinoamericans Franco i Yazbek.
Ana y Daniel narra una història sobre com un amor entre germans pot podrir-se de repent a través de la maldat d'uns sumada a la gelosia, l'egoïsme i la supèrbia que fa flaquejar la ment humana. Sens dubte, una treball que omplirà pàgines de diaris i donarà que parlar en els propers mesos, queda recomanada per tots nosaltres excepte per un vallenc, que m'ha dit que així ho faci constar.
Valoracions:
Marta: 8
Alba: 8
Gerard: 8
Andreu: 9
Sergi: 5
No hay comentarios:
Publicar un comentario