Primers dies de cine

Són les 5 de la tarda del primer dia del Festival de Cine de San Sebastià. La gent es va despertant de la migdiada; avui la podem fer (o la poden fer) perquè la pel·lícula que hem de puntuar no comença fins les 7 de la tarda. És Sin nombre, un film àmpliament premiat al Festival de Sundance, cosa que és, en principi, garantia de qualitat.

El matí d'avui també ha estat força light. La pluja ha fet acte de presència i la Marta i l'Andreu s'han hagut de comprar un paraigües: la Marta perquè se li ha trencat el que portava, i l'Andreu perquè, simplement, no n'havia dut cap (i el que s'ha comprat és de dona, per cert). Havíem de ser al Kursaal a les 12, hora d'inici de la primera pel·lícula del certamen que hem vist. Es tracta de Yo, también, dels directors Álvaro Pastor i Antonio Naharro, amb Lola Dueñas com a actriu més coneguda del repartiment. A la pel·lícula, Daniel (Pablo Pineda), un jove de 34 anys amb síndrome de Down, recentment ha obtingut un títol universitari. Comença la seva vida laboral a l'administració pública, on coneix Laura (Lola Dueñas), una companya de feina, sense discapacitats. I s'enamora d'ella. Aquí és quan sorgeixen tots els complexes i els prejudicis entorn el tema, que s'interposen en el camí cap a l'amor.
Yo, también ha deixat sensacions diferents entre els 5. Uns la titllen de facilona, previsible i poc creïble, mentre que a uns altres els ha convençut la història que els dos directors ens han volgut explicar, per bonica i commovedora.


Puntuacions:
- Andreu: 6
- Gerard: 9
- Marta: 7
- Alba: 6
- Sergi: 7


D'aquí una estona anirem a veure Sin nombre i, al sortir, ens acostarem fins l'alfombra vermella per intentar veure el gran, gran Tarantino. N'hi ha que ja estem nerviosos.